domingo, 27 de diciembre de 2009

Mejor... Imposible

“… el individuo no se atrevía a atravesar un puente, pasar cerca de un embalse o peñasco o permanecer en una habitación con vigas, por miedo a que tuviera tentaciones de ahorcarse, ahogarse o precipitarse. Si se hallaba ante un auditorio silencioso, como por ejemplo en un sermón, temía que pudiera proferir en voz alta e incontroladamente palabras indcentes y malsonantes…”
Robert Burton.: “The Anatomy Melancholy”, (1883).
Ahir vaig veure “Mejor... imposible”, una pel·licula que relata la vida d’un home que pateix T.O.C. El protagonista és un escriptor maniàtic i odiòs, que poc a poc canvia el seu caràcter a conseqüència de petits fets i sobretot per endinsar-se amb més detall en la vida d’altres persones que d’una manera o altra l’impulsen a canviar.

Vaig trobar que és una pel·lícula força interessant, però sobretot el que més em va cridar l'atenció són les manies del protagonista, si més no, són curiosos aquests rituals per intentar dissuadir els pensaments obsessius. És per això que en aquest post vull escriure sobre aquest trastorn.

El Trastorn Obsesiu Compulsiu (T.O.C) és un desordre d’ansietat que afecta a més del 2% de la població mundial, més de 100 milions de persones arreu del món.

Aquest trastorn es caracteritza com el seu nom indica per les obsesions i les compulsions:
  • Les obsesions són idees, pensaments o imatges que invadeixen la nostra consciència de forma involuntaria i de forma persistent.
  • Les compulsions són conductes repetitives, una mena de rituals que tenen com a finalitat suprimir l’ansietat que pateixen les persones amb T.O.C. Són del tipus: “si faig això tres vegades ja no hauré de preocupar-me de un cert pensament”, però no és una simple mania per sentir-te millor, és una compulsió que no pots evitar fer, ja que sinó la realitzes l’ansietat es multiplica. Aquest ritual normalment no és gens realista, és a dir, no té res a veure el ritual amb la conseqüència que se suposa que eliminarà. Per exemple, rentar-se les mans set vegades tindrà com a conseqüència que a la mare no li passarà res dolent al conduir el cotxe.
Una de les teràpies més efectives és l’exposició amb prevenció de resposta, que pot recordar a la desensibilització sistemàtica que vam explicar a classe:

Aquesta tècnica consisteix en exposar al afectat per T.O.C a les persones, objectes o imatges que li provoquen la resposta ansiosa i a més impedir-li realitzar els rituals (compulsions) que utilitza per neutralitzar aquesta ansietat durant hores. Tot i que el pacient no ho cregui, l’ansietat disminueix amb el temps. Primer es comença amb ítems que provoquin poca resposta ansiosa i es fa el procediment explicat, el pacient s’exposa a ells i a la vegada li impedim realitzar les compulsions, així successiva i gradualment, des d’un ítem amb resposta ansiosa baixa fins a un que provoqui molt ansietat.

Durant aquests dies he estat buscant articles i informació per internet sobre aquest tema,i he trobat especialment interessant un blog d’una persona que pateix T.O.C i que va escrivent la seva evolució, experiències i sensacions sobre aquest trastorn, volia compartir l'enllaç així que el deixaré a sota. També he trobat vídeos de persones que relaten la seva experiència i he de dir que realment em sembla admirable les ganes i l’actitud que posen per vèncer aquest trastorn. La majoria d'ells remarquen que és imprescindible una actitud positiva i tenir esperança a que les coses millorin, que és un tema del que també m’agradaria parlar en un proper post.

Enllaços:

1 comentario:

  1. Magnífiques aportacions al coneixement del TOC. Segur que els teus companys ho agraeixen, Cristian!

    ResponderEliminar