Les al•lucinacions, símptoma de malaltia o compensació de la solitud?

Ahir, mirant les noticies de “20Minutos” vaig trobar una relacionada amb la psicologia que sembla força interessant i volia compartir-la en el blog:

Tot i que ara es parli menys d’elles que a l’antiguitat, les al•lucinacions continuen sent un fenomen psicopatològic freqüent, que també es pot experimentar al prendre drogues o aparèixer en persones sanes com mètode compensatori de la solitud sensorial, sentimental o espiritual.

“Moltes persones que tenen al•lucinacions ho oculten per vergonya o por a ser jutjats com bojos o possessos”, ha dit a Efe el catedràtic emèrit de Psiquiatria de la Universidad Complutense de Madrid Francisco Alonso Fernández, qui ha reconegut que és impossible quantificar el nombre de persones que pateixen al•lucinacions a Espanya.

Alonso, membre de la Real Academia Nacional de Medicina (RANM), sosté que, enfront a la definició francesa i tradicional de “percepció sense objecte”, l’al•lucinació és en veritat “una projecció exterior d’un objecte psíquic sensorialitzat”.

És a dir, quan una persona afirma que veu un elefant, en realitat sí l’està veient, “és quelcom que neix al seu cap, ho projecta a l’exterior i acaba veient-lo”.

Aquesta consideració fenomenològica posa en dubte, segons la seva opinió, la coincidència entre la realitat que captem i la objectiva, ja que la primera d’elles sempre es basa en la nostra pròpia elaboració i mai coincidirà ni amb la segona ni amb la d’altres persones.

Alonso distingeix entre al•lucinacions patològiques i les no patològiques.

Les primeres apareixen, tot i que no siguin constants, en tot tipus de malalties psíquiques, mentre que les segones es donen en persones sanes que viuen situacions extraordinàries, per exemple, per vivències de solitud com les d’un explorador perdut en el desert que veu un oasis.

D’altra banda, el psiquiatra José Miguel López Ibor, que es mostra més d’acord amb la definició clàssica de l’al•lucinació com a “percepció sense objecte”, ha explicat que les que senten les persones sanes en moments de solitud es denominen “no vertaderes o pseudoal•lucinacions”.

Durant un període de dol, “tenir contactes amb la persona estimada i morta pot alegrar fins a un cert punt, però no es pot abusar d’això perquè es pot convertir de ser una defensa a un trastorn patològic”, ha assegurat Alonso

Les al•lucinacions també apareixen entre els que senten “solitud espiritual” i aquells místics que busquen el contacte amb Déu.

Precisament, Alonso està preparant un llibre sobre les al•lucinacions de Santa Teresa, distingint fins a tres tipus: complertes (relacionades amb el dimoni), físiques (les que veu amb els ulls del cos) i interiors (les que veu amb els ulls de l’ànima).

Les al•lucinacions es produeixen també amb un consum excessiu d’alcohol al arribar a la última fase del síndrome d’abstinència, el “delirium tremens”, ha explicat López Ibor.

Per la seva part, l’expert en Farmacologia i vicedegà de la Facultad de Farmacia de la Universidad de Navarra, Norberto Aguirre, ha comentat que les persones que prenen drogues al•lucinògenes “ho fan precisament amb el propòsit d’al•lucinar, que no es una altra cosa que distorsions la percepció de la realitat”.

Un cop ha passat l’efecte de l’al•lucinogen és difícil tornar-les a experimentar, “tot i que no impossible”, ha assegurat Aguirre, i es el que es coneix com “flash-back”.

El consum de marihuana multiplica per sis el risc de patir quadres psicòtics o esquizofrènia, i l’ús d’altres al•lucinògens com l’LSD augmenta el risc de patir trastorns psicòtics, canvis de personalitat on es ressalten els trets paranoides, ha afirmat Aguirre.

Entre les drogues capaces de produir al•lucinacions es troben les de productes naturals com la marihuana, la mescalina del “cactus peyote”, la “psilocibina” i “psilocina” dels fongs màgics, i el “dimetil triptamina” de la mimosa i la “ayahuasca”, o les de productes semisintètics com el LSD.

També produeixen al•lucinacions les drogues sintètiques o els anestèsics dissociatius com la “ketamina” (vitamina K o superK9, la “feciclidina” (“pols d’àngel”) i algunes amfetamines, a més de alguns opiàcids i la cocaïna.

Aguirre ha advertit de que el consum de tots aquests al•lucinògens pot conduir a un trastorn esquizoide, el qual produeix un dany permanent a la persona.