Amb motiu de ser el Dia Mundial de la Salut Mental, el darrer 10 d’Octubre van fer una programació especial a “La 2”. Aquesta programació especial consistia en una setmana de reportatges i documentals relacionats amb la salut mental, un d’aquests reportatges es titula “La Noche Temática” i tracta de tres documentals sobre diferents problemes relacionats amb la salut mental i d’alguna manera, abundants en la societat, em refereixo a l’estrès, la depressió i l’ansietat.
Només vaig veure el documental sobre l’estrès, ja que es retransmetia molt tard, però ho vaig trobar força interessant i volia compartir-ho al blog.
En aquest documental es parla de com l’estrès pot afectar a les nostres vides si no sabem dominar-lo, és a dir, impedir que sobrepassi els nivells normals.
Aquest documental explicava que l’estrès en si no és el problema, el problema és la nostra reacció davant l’estrès i que aquest, fins i tot es bo per mantenir-nos alerta i actius, a més que ens ajuda en certes situacions. Al reportatge parlaven de que en situacions de perill, com per exemple reaccionar o preveure un accident de cotxe, el nostre cos s’inunda d’adrenalina, el cor comença a bombejar més de pressa, les pupil·les es dilaten... Un seguit de reaccions que ens ajuden a moure’ns amb més rapidesa i esquivar, en aquell exemple concret, el cotxe.
En canvi, hi ha persones que viuen en un estrès constant, s’acostumen a viure alterats i angoixats pel treball, nens...la vida en general. En el reportatge explica que uns som més resistents a l’estrès que altres, això depèn de l’estructura psicològica, i d’elements biològics. Psicològics com prendre’s tots els fets que t’ocorren a la vida massa seriosament i biològics com la resistència d’herència genètica.
En conclusió, el estrès és necessari per la supervivència, útil i bo. Però un cas molt diferent és l’estrès constant, segons el reportatge, no estem dissenyats perquè les hormones del estrès estiguin constantment fluint. Aquest fet és el realment perjudicial i l’hem de saber preveure, alguns personatges del reportatge, que havien patit estrès d’aquest tipus, l’havien confós amb una forma de vida, fins el punt de que un dia s’aixequen i se n’adonen que no poden afrontar les situacions quotidianes, per cúmul d’estrès.
No he trobat el video de “La Noche Temática”, però si un d’interessant del programa “Redes”, on es mostra què li passa al organisme quan sentim estrès:
